LA INTERPRETACIÓ DEL COLOR A TRAVÉS DE PAUL CÉZANNE I AGUSTÍN IBARROLA

Paul Cézanne (1839-1906) va ser un pintor nascut a Ais de Provença, França. La seua recerca i estudis sobre la forma i el color significaren un avanç en el concepte artístic de seu temps.

Actualment és considerat el pare de la pintura moderna i la seua influència va ser decisiva. Es va anticipar a les ruptures de forma i d'espai que més tard va fer Picasso i Braque amb el cubisme.

Partint sempre d'una observació constant del natural, Cézanne aconsegueix delicats contrastos cromàtics i un color net i brillant, usant petites sèries de pinzellades. També construeix el volum dels objectes per plans, trenca els contorns i deixa que el color es comunique entre la forma i l'espai que la rodeja. 

Font: todocuadros.es

D'una altra banda, Agustín Ibarrola (1930), va nàixer a Basauri, Biscaia. Ha sigut un investigador constant de l'art plàstic. Destaca per les seues creacions dins de l'expressionisme abstracte. La seua obra es troba situada en llocs públics de tot Europa.

A partir de 1987 comença a experimentar amb distints materials com ara cartó, escorça d'arbres, pedra cacària, ferro, etc. en una recerca conciliadora entre natura i la societat industrialitzada.

"Els cubs de la memòria", l'obra de l'escullera de Llanes, és una obra única al món i el projecte de més envergadura de l'artista, resultat d'un treball col.lectiu. Són blocs de formigó pintats amb esmalt especial per a vaixells amb forts contrastos cromàtics.

Font: lapiznomada.com

"Educació Plàstica i Visual II" Editorial SM.

XIQUETS A LA PLATJA

Font: museodelprado.com

La sèrie de quadres con motius de xiquets en l'aigua del pintor valencià Joaquim Sorolla finalitza amb aquesta obra, en la qual els nus dels xiquets s'imponen en la composició més que en altres pintures del artista. 

Està signada en 1910 ,però va ser creada al estiu de 1909. L'obra correspon als tres mesos que Sorolla va passar a València des de finals de juny fins a finals de setembre, durant els quals va realitzar diverses obres maestres, per exemple, "El bany del cavall". Ambdues revelen una fascinació mediterrània que el pintor va voler expressar.

Es tracta d'un llenç de grans dimensions. L'artista va pintar l'obra del natural en la qual va plasmar la sensació de veracitat en una composició d'equilibri. Presenta un color intens en els cossos, amb blancs, blaus i marrons. Cal destacar els destells de llum del sol en els cossos.

El artista va representar també el moviment  de les aigües del Mediterrani amb pinzellades amples de tons blaus molt expressives. Buscava copsar el moviment del aigua amb els seus matisos verds i blaus, i els seus reflexos sobre la pell dels personatges que retratava. Per això va pintar molts quadres del natural, a l'aire lliure. En les seues obres Sorolla serol les ombres i les llums amb grans pinzellades a fi d'imitar l'efecte del moviment.

La seua obra pictòrica està marcada per la tendència impressionista francesa, molt personalitzada per les característiques ambientals i la llum de la terra valenciana.

A més dels temes mediterranis fets amb oli, aquarel.la i pintura al tremp, va pintar escenes històriques, religioses, costumistes i nombrosos retrats.




"Educació Plàstica i Visual II"  Editorial SM.

EL COLOR LLUM

Des del momento en el qual obrim els ulls  fins que els tanquem, no deixem de percebre el color. 

Tot comença amb la llum. La llum és energia, que s' irradia de manera rectilínia, de quasi instantània i, que quan arriba als objectes poden fer tres coses: ser absorbida per els objectes, atravesar-los o, com en la major par de les ocasions, reflectar-se, es a dir, rebotar en els objectes.

Depenent de la longitud d'ona de la llum el nostre cervell captarà un color o un altre. El color de la mateixa manera que forma és moviment, no són més que sensacions mentals.

S'ha de tindre  en compte que el color és llum. La llum blanca està composta per la mescla o suma de totes les llums amb color, com va experimentar Isaac Newton amb el prisma.

Ara un experiment. Imagina que són les sis del matí i vols cercar en el teu armari una samarreta groga. No pots encendre el llum perquè el teu germà dorm i està tot obscur. Pensem que, totes les teues samarretes tenen la mateixa textura. Creus que trobaries la groga?

Ara imagina que estàs fent raffting en una balsa roja. Vas baixant pels  ràpids en un dia assolejat i, de sobte, comença a fer-se de nit. Veuries el roig intens de la balsa?

Gràcies  a la capacitat de la vista i amb la llum suficient, podem reconéixer els colors de les coses que ens rodegen. Sense llum no hi ha color, per tant, la percepció del color és possible pel sentit  la vista, la llum i les característiques de cada objecte.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                        

Font: es.slideshare.net

SOROLLA ÍNTIM. ESBOSSOS DE VISIÓ D'ESPANYA

El MUBAG ( Museu de Belles Arts Gravina) a Alacant, va organitzar enguany una meravillosa  exposició del pintor valencià Sorolla (València 1863- Cercedilla 1923).

El pintor va culminar en 1919 un dels seus treballs més exigents: els catorze panells de "Visió d'Espanya" que decoren la Biblioteca de The Hispanic Society of América a Nova York, i que van recórrer  diverses  ciutats espanyoles.

En aquest projecte Sorolla va dedicar els últims  anys de la seua vida. Vol plasmar la riquesa i diversitat de l' Espanya de la seua època. Entre 1911 i 1919, va viatjar per tota la geografia  espanyola capturant  la llum, els colors, els costums, les tradicions, les festes i el treball de les diverses regions.

L' exposició va estar composta per 32 dibuixos dels esbossos. Així es poden observar les versions iniciales dels quadres de les diverses regions.

És molt important conéixer l'oferta cultural qui hi ha a Alacant ciutat en museus com el MUBAG, el MUA (Museu de la Universitat d'Alacant), el MACA (Museu d'Art Contemporani d'Alacant) i les diverses sales d'exposicions. No cal eixir de la nostra  ciutat per gaudir de l'art i  descobrir artistes amb obres molt interessants.

Font: fundacionbancaja.es

LA TEORIA DEL COLOR DE GOETHE I LA SEUA RELACIÓ AMB LA PERSONALITAT DEL SER HUMÀ

 El gran escriptor  i intelectual Johann Wolfrang von Goethe, amb la seua obra sobre teoria del color, va suposar les bases de la psicologia del color que coneixem en l'actualitat, destacant  la percepció humana com l'aspecte oblidat per les  teories newtonianes.

El literat autor de "Fausto" i pare del romanticisme alemany, va ser un apassionat de l'estudi del color i crític de Newton sobre els seus estudis del color.

Va escriure "Teoria dels colors" (1810), que tracta de la percepció subjectiva del color, criticat per la comunitat científica. Els atributs que Goethe va relacionat amb cada color són els següents:

- Groc: el color més proper a la llum. Té un caracter suau, emocionant i seré.

- Blau: el seu aspecte és una espècie de contradicció entre l'excitació i el repós.

- Roig: transmetre una impressió de gravetat i dignitat, al mateix temps de gràcia i atractiu.

- Violeta: el color de la maduresa i l'experiència. Expressa profunditat, misteri, melancolia, intuició i màgia.

- Taronja: expressa energia, eufòria i entusiasm.

- Verd: és un color reconfortant que allibera l'espèrit i equilibra les sensacions.

www.psicologiadelcolor.com

Font: lagranepoca.com

LA DESCOMPOSICIÓ DE LA LLUM BLANCA PER ISAAC NEWTON

La descomposició de la llum blanca en els diferents colors que la componen, data del segle XVIII, a causa del físic, astrònom i matemàtic Isaac Newton.

Fins que es va acceptar el traball de Newton, la majoria de científics creien que el blanc era el color fonamental de la llum, i que els altres colors es formaven només mitjançant l'addició d'alguna cosa a la llum blanca. Newton va demostrar que això no era cert en fer passar la llum blanca a través d'un prisma, i després els rajos resultants a través d'un altre prisma. Com que un cop mesclats els diferents colors pel segon prisma, el feix va tornar a ser blanc, Newton va arribar a la conclusió que el primer prisma merament separava els colors presents en la llum i el segon els combinava.

La llum blanca es descompon en aquests colors principals: roig, ataronjat, groc, verd, blau, anyil, violat.

Això demostra que la llum blanca està constituïda per la superposició de tots aquests colors. Cada un dels quals pateix una desviació diferent, ja que l'índex de refracció de, per exemple, el vidre és diferent per cada un dels colors.

Si la llum d'un color específic, provinent de l'espectre és un color pur o monocromàtic.


www.portalastronomico.com

Font: pt.slideshare.net

QUÈ SÓN LES TERRES DE COLORS?

Les terres de colors són determinats minerals o terres els quals, un cop aglutinats, són usats en la pintura com a pigments per obtenir diversos colors. Les terres de colors són un tipus de pigment natural.

L'ús de terres de colors s'inicia ja en la pintura prehistòrica, va tenir un gran impuls en la pintura de l'antic Egipte i constitueix una de les bases per fer colors fins a l'arribada de la Revolució Industrial. Altres bases són els pigments d'origen vegetal o animal.

Les terres de colors són terres naturals sense manipulacions o amb manipulacions mínimes com l'assecat per eliminar la humitat o el triturat per desfer els grumolls i obtenir una textura polsosa. No s'han de confondre amb els colors o pigments en pols anomenats "terres", els quals són, juntament amb els aglutinants, un dels ingredients dels colors moderns per a pintar.

Els noms dels colors de la gamma dels grocs i ocres com el siena natural o el siena torrat, fan referència a les terres de la Toscana, al'entorn de la ciutat de Siena que foren usats per obtenir pigments que segons en contingut d'òxids de ferro proporcionaven in o altre color. L'escola senesa de pintura,durant el Trecento va difondre l'ús i popularitat d'aquests pigments i colors.

Les terres de colors més conegudes i emprades en la història de la pintura a més de les sienes són els següents:

- El cinabri, del qual es feia ús per al color roig.

- La malaquita, que proporcionava el color verd.

- L'atzurita, que donava el color blau.

- El realgar, que és un sulfur d'arsènic natural molt verinós, del qual es feia el color taronja.

 - El guix, per al color blanc.

Malaquita. Font: fabreminerals.com

Realgar. Font: printerest.com

                                    

LES PRIMERES MANIFESTACIONS ARTÍSTIQUES EN LA PREHISTÒRIA

Font: printerest.com

Les primeres manifestacions artístiques són de la Prehistòria i s'anomenan Pintures Rupestres. Els homes primitius pintaven els diferents animals que caçaven sobre les parets o els sotres de les coves. També pintaven escenes de significat ritual o màgic, com  ara els ritus de la fertilitat.

Els materials que hi empraven eren el carbó de llenya o d'ossos, així com diferents tipus de terres de colors, tots ells aglutinats amb aigua o greixos d'animals.Les pintures rupestres més antigues que es coneixen són les de la cova de Chauvet, a França. 

Els homes prehistòrics atribuïen un significat i una funció màgics o ritual a les representacions de les seues pintures. Creien que la representació d'un bisó era una forma d'apropiar-se del bisó o que la representació d'una dona anb unes mamelles enormes assegurava la fertilitat. En tot cas, altres interpretacions suggereixen que algunes pintures rupestres podien tenir un significat informatiu o instructiu, con és el cas de certs dibuixos en esbós, que poden ser interpretades com a trampes de caiguda per caçar el mamut.

Una pintura rupestre és un tipus d'art rupestre realitzat pels homes prehistòrics, que demostra que l'home, des del seu origen en la terra és capaç de realitzar obres d'art a les parets de les coves que habita. També s'han tobat pintures sobre escultura, ceràmiques decorades i objectes ornamentals.




www.wikipedia.org

ELS COLORS DE NADAL

Font: postalesdenavidadshoshan.cl

Els colors envíen missatges i produeixen efectes psicológics específics, i és per això que és tan important com s'utilitzen en la publicitat, el disseny i l'art en general.

Coincidint amb les festes nadalenques és interessant parlar dels colors de Nadal. Els colors classics que relacionem amb Nadal són el vermell i el verd, acompanyats del blanc i el daurat. El vermell del vestit de Santa Claus i de les baies d'hivern, el verd dels pins de Nadal i dels avets, el blanc d'hivern i de la neu i l'or lluent de les espelmes i els llums de Nadal, tots són colors usats tradicionalment per celebrar la temporada nadalenca. Cadascun d'ells representa el Nadal en tradicions religioses cristianes i en personificacions més modernes.

Per què aquests colors?

El vermell representa el foc i la sang, la generositat. El verd l'esperança, la naturalesa i la vida. El blanc evoca la puresa, alegria i la il.luminació. El daurat indica prosperitat i riquesa.

Or, vermell i verd són diners, amor i salut, per tant, de la felicitat.

D'una altra banda el vermell i el verd són colors complementaris, és a dir, contraris en el cercle cromàtic, agradables estèticament.

Què representa cada color?

El vermell té un significat religiós en l'època nadalenca, ja que representa  el foc i la sang, així com la generositat. Ès el color més enèrgic i vital,òptim per a contrarestar aquesta festivitat hivernal. Aquest és un color intens a nivell emocional.

El verd és el símbol de la naturalesa, la joventut i l'esperança. Un arbre de Nadal sol ser de fulla perenne, també símbol de la vida eterna. És símbol de la vida, referit a tot el que creix i és saludable. Aquest color transmet tranquil.litat, pau, alegria, sentiments positius i connecta amb la naturalesa i la terra.

El blanc és símbol de llum, puresa, alegria. En molts països de l´hemisfèric nord, la temporada de Nadal coincideix amb la neu.

El daurat és sinònim de llum solar i radiació. Les antigues celebracions paganes d´hivern se centraven en el sol d'or en un temps de freda foscor. Els llums de Nadal, les espelmes i l'estrella damunt d'un arbre recorden als cristians l'estrella que els reis mags van seguir.

LA IMPORTÀNCIA DEL COLOR EN LA NOSTRA VIDA

Estem tan acostumats a sentir-nos rodejats de colors que, en moltes ocasions, no prestem atenció a la riquesa i varietat de tons que ens oferix l'entorn. El paisatge, rural o urbà, els objectes, els animals, la nostra casa o la nostra roba són un bon exemple de la importància que l'elecció personal del color té en la vida de les persones.

Paisatges desèrtics o glacials, moments de llum intensa o de grisos suaus ens proporcionen informació sobre el lloc i el moment en el qual s'ha pres una instantània determinada i sobre les sensacions que l'autor desitjava trametre.

Font: ambientum.com

Font: argenticias.com

Els científics opinen que els colors influencien en l'estat d'ànim de les persones i els classifiquen en colors relaxants (els blaus), sedants (els verds) i excitants (els rojos). També fan una classificació en colors forts i dèbils; els primers (rojos, verds i grocs) destaquen i dominen l'entorn, i els segons (grisos, blaus i tons plastel en general) se distancien de l'espectador i resulten més delicats.

Els colors tenen un simbolisme acceptat per la nostra cultura. El blau és símbol del cel i de l'aigua; el groc és signe de luxe i de llum; els marrons representen la terra i els verds s'identifiquen amb la naturalesa. Un exemple del significat cultural que s'ha donat als colors és el blanc, que és símbol de puresa en la nostra cultura i en les cultures orientals és el color de la mort.

Font: articulo.mercadolibre.com.ar